És un dels esdeveniments més antics i multitudinaris que encara se celebra a les Terres de l’Ebre però, encara que costi de creure, és encara desconegut per un gran nombre d’ebrencs de més avall de la serra de Cardó. Dates per presumir de comarca i de germanor entre pobles. La fira de Móra la Nova ha marcat la identitat de molts riberencs, i ho ha fet de forma molt diferent en diverses etapes de la vida. Pràcticament tots conservem en algun racó ben esguardat de la memòria algun record especial dels dies de fira. Des de xiquets, ens hem sentit enlluernats per les atraccions i el caliu de la família; l’adolescència ens va deixar amb aquelles trobades —no tan casuals com dèiem— amb les persones d’altres pobles amb qui volíem trobar-nos. I l’adultesa —ja amb més durícies al cor i la ment— es gaudeix amb la fira del vi, els expositors, els productes locals i la parada, sempre obligatòria, a la tómbola de Mans Unides. La Fira marca també aquell moment particular del canvi d’armari, amb l’arribada dels primers freds, i també del canvi a l’horari d’hivern.
Desenes de milers de persones visiten els carrers i els expositors d’un municipi que bull d’activitat durant tot el cap de setmana. Per les famílies de Móra la Nova són els dies més importants de l’any. L’arribada de les xurreries, ja dies abans, trastoca les rutines diàries de moranovencs i moranovenques que —a banda de l’evident llepolia— celebren ja l’arribada de les dates marcades. Són dies de trobades amb família i amics, de sobretaules eternes i de vida intensa al carrer, al ritme de les entitats i institucions d’un municipi en esplendor. Als veïns, i als que hi anirem de visita, que tinguem bona Fira!
